12 de febrer, 2006

zZzZtreZzZz
L'última vegada que entrava era per escriure sobre quelcom que com tot, per el camí que duen les coses, és efímera. Fou com una montanya russa amb una gran pujada, una petita baixada, una nova gran pujada i una gran baixada final... tot i que no se sap si hi ha final. Petons, passions, mirades, enrabiades, malentesos, viatge, maleta, hotel, aigua freda, males cares, intencions, rebuigs... FI. Sense temps per païr aquesta sobtada fi, tres setmanes començàren a rondar pel cap. Tres setmanes d'stres, ball, personatge, veu, acció, acrobàcia, percusió, creació, patiment, sindicalisme, amistat, treball, molt treball, dur treball. 11022006 vuit xifres amb un contingut essencial. De nou màgia, aplaudiments, fressa, nervis, públic, i molt gaudi. I com tot... efímer.