Un petó

Són 24 hores seguides pensant i donant-li voltes. Un neguit constant dins el meu estòmag que fa que se'm regirin sentiments i pensaments. Tots ells mai experimentats abans d'una manera igual. Realment vull sentir el que sento? Crec que les qüestions massa raonades i giravoltades nomes donen lloc a problemes, s'ha de saber viure el moment. De les 16:30 a les 23, una millor manera d'acabar el cap de setmana? Confidencialitat, apropament, estima, apropament, descobriment, apropament, sinceritat, apropament, sentiment, i un petó. Un petó inexplicable i eternament bonic, acompanyat d'una dolça carícia i una interminable abraçada que va ser deturada pel temps. Potser és un error que se n'hagi assabantat més gent del que volia? Però tanmateix, per primer cop a la meva vida tinc ganes de cridar als quatre vents el que sento, n'estic segur. No sé com, però et sents diferent quan d'alguna manera ets correspòs, un simple petó pot dir tant... Un no al rebuig, un si a la veritat encara que el cor t'estiri per altres llocs. Al començar a escriure això estava preocupat, quan havia parlat amb ella estava estranya i ensupida; acabo de penjar i el somriure torna a mi interiorment i de cara a l'exterior. Vaig a dinar, la vaig a veure! :)

Què està passant?

Avui fa tres setmanes que estic realment tonto. Indirectament ja la coneixia, i m'atreia molt. Al conéixer-la encara va anar amés, fins hi tot que va dir que també indirectament em coneixia. Una primera trobada curta, amb una presentació correcta. Un primer dia de cap de setmana més i ens tornem a trobar al mateix lloc de sempre. Objectes i fets ens mantenen en una desconeguda complicitat, una interacció que del no res ens fa unir-nos en una especial atracció. Ens mirem. Sentim. Ens abracem. Sentim més. Un petó a la meva galta. Sentim encara més. Dos petons al seu coll. Senti molt més. Tot junt. Una emoció inexplicable, un núvol de plaer dins l'estòmac curiosa i insòlitament compartit, un batec imparable en un èxtasi emocional poc freqüent. Apareix la complicitat, subterrània. Passats sis dies ens tornariem a trobar; inexplicablement un dia abans del que en realitat pertocaria. Dijous i els telèfons es trcàven tot intercanviant sons entrant i sortint de l'atmòsfera a una velocitat només igualable al ritme del cor en quan pensa en la divinitat terrestre. Dinou trenta i els cossos es tornen a unir ràpidament. De sobte, tota la màgia que s'havia creat es perd en el no res a causa d'un petó aliè, un petò, una abraçada, unes mirades alienes que jo volia descobrir per estar-ne segur. Les ganes es treuen de tot. L'aliè desapareix i ens quedem sols. Cinc hores sols. Cinc hores sincerant-nos, compartint anècdotes, emocions, somriures, penes, plors, abraçades i petons. Cinc hores plenes. Hora de marxar. Un llarg camí ens separa de Barcelona. Vint minuts per separar-nos abans de retrobar-nos deu hores després. Un viatge innolvidable. Un cap a l'espatlla i una caricia a la galta...

Flotant

2:22:22. Hora també màgica. Al meu voltant uns 100 discs, uns 50 llibres, uns 20000 folis, uns dos bilions d'objectes totalment innecessaris, dues titelles, una perruca, un barret de copa empurpurinat, 5 peluixs, dues Marilyns, un piano, un televisor espatllat, una Play Station inservible, tres discs de vinil, més de 500 fotografíes, un telèfon inal·làmbric, clips, grapes, estris, una IXUS400, un ordinador, un escàner, una impresora lumbàlgica, un objectiu que m'observa anomenat webcam, 11 quadres, una claqueta, pols, molta pols, més pols, neteja porca, aire, partícules, i son, molta son... Z:zZ:zZ

Cat Soul

Tot escoltant T'odio amor meu, Cats, A Chorus line i Cabaret han anat passant les hores. Colzes sobre un màrmol, cul en pompa, eines màgiques i màgica imaginació. Tot això junt per poder formar la paraula CREACIÓ. Una tarda on en tres hores he passa de ser un humà més o menys normal, a ser un felí al pur estil de Broadway.
Ara que ja sé el que se sent al ser un felí em qüestiono: Una simple vida humana, o set de felines al més pur estil Broadway?
Crec que la resposta és obvia.